Calia canviar l'espai

La cuina era molt antiga, amb poca llum, i només hi cabia una petita taula, del tot insuficient per a una família de 5 membres amb moltes ganes de fer-hi vida.
Demolint un bany que no s'usava i un rebost, i fent una gran obertura cap a la sala d'estar (que tenia un finestral fabulós que l'oplia de llum) trobàvem l'espai que calia... i la llum entrava finalment a la cuina!
Només va caldre afegir-hi mobliari blanc amb tocs de fusta i un terra expresiu i sofert. Res més.

El nou "Institut Roca"

L'Institut Roca és un centre de teràpies naturals i osteopatia amb molts anys d'experiència que necessitava un nou local. Ara estan al Camí Ral (de Mataró).
Volien un espai acollidor, tranquil, intemporal i amb caràcter propi.
Aquest és el resultat. Dues fustes contrastades i uns enormes vinils li donen el caràcter i defineixen tot l'esquema cromàtic: malva i sorra.

Apart del projecte hi he continuat anant com a clienta. Molt i molt recomanable...

 

Disseny virtual: "Llumdenit"

Innventia ens va proposar formar part d'una "colectiva" de disseny. Es tractava de dissenyar una tauleta de nit, i cada participant (grafistes, fotògrafs, arquitectes, escultors, interioristes...) havia de resoldre l'encàrrec des del punt de vista de la seva professió. Aquesta va ser la nostra proposta. Ja ho se... només calia dissenyar una tauleta de nit, sense capçal, però no ens en vam saber estar...

El nostre disseny preveia una estructura xapada en dues fustes ben diferents, un calaix (sense tirador) i una il·luminació integrada. Com veieu a l'animació, hi havia diferents posicions de llum: Lectura, ambient...

L'ombra perfecta

Sóc una gran "fan" dels arbres (alguns potser ja ho heu notat?). La perfecció del seu disseny és impresionant. Bellesa, frescor, ombra, moviment... Els caducifolis arriben a oferir a cada època el que més desitgem: Sol a l'hivern i la més fresca de les ombres a l'estiu. I ho fan gratis! Potser aquest és el seu únic defecte, i per això no se'ls valora prou. 

No cal fer res!

Crec que tot sovint no cal fer res.
I a més ens estaviem molt!

Un sostre de ciment preciós, amb les marques de l'encofrat a la vista. Perquè tapar-lo?

Un sostre de bigues de formigó amb bovedilles ceràmiques. Expressiu i acollidor.

Geometria nítida

Quan m'encarreguen un habitatge m'he d'assegurar molt de copsar quines coses són les coses que fan sentir bé al meu client. No som tots iguals! Dono molta importància a la llum i el color (que de fet són una mateixa cosa, però fa de mal explicar aquí...), i he de buscar la llum i el color que el meu client vol.
Hi ha persones que, especialment a casa seva, necessiten colors càlids; d'altres necessiten nitidesa i frescor. És una de les coses que més m'agraden de la meva feina: Que cada projecte és diferent.
Probablement aquest és el projecte més "fresc" en que he treballat: El client és afeccionat a la fotografia i volia un espai fresc i neutre, on anar penjant les seves fotos. Blanc, llum, i alguna pinzellada de color.

Pedra natural

Aquest rebedor no tenia espai per a gaire cosa... de fet era una passadís! Una senzilla paret de pedra natural li va donar tot el caràcter. Vista en realitat, la pedra és preciosa: neta, expresiva, autèntica... La foto no li fa justícia.

Només color: Obra gràfica

L'interiorisme té un defecte: La majoria de decisions que es prenen en un projecte tenen un preu important. Segur que m'enteneu...
Potser per això de tant en tant em refugio en el grafisme o la producció artística: Puc jugar amb més llibertat, i l'impacte de les decisions és més abastable. És agradable que cada decisió no porti una xifra associada. Jo ho necessito! M'enteneu?

Colors relacionant-se, buscant cert equilibri...

Calia evocar el Maresme

Aquesta és la seu d'un setmanari comarcal: El "set30maresme". Es tractava d'un setmanari d'àmbit comarcal, i calia reflectir els colors de la comarca: Blaus i verds. Com tots els que hi vivim ja sabem, el nostre és un indret privilegiat, i jo no podia triar només un o dos colors... calien molts blaus i molts verds!

Un espai molt allargat. Seguint un eix longitudinal, una línia de llums suspeses en marquen tota la fondària. A una banda el blanc; a l'altre, els blaus i verds se succeixen.
Els colors i la llum són la geografia física. Les persones que hi treballen són la geografia humana.

Ja que cal... que hi sigui del tot!

Colors neutres, sofàs de pell, un finestral... i un radiador! El veieu? A vegades els objectes més funcionals prenen la paraula.

Color contingut + una pinzellada exclusiva

Sovint el caràcter d'un espai recau en un únic detall. En aquest cas en vinils adhesius de fotografies d'una amiga de la família. No sempre l'exclusivitat és cara!
Una impressió en vinil té tots els avantatges: Fàcil de colocar, fàcil de mantenir, fàcil de retirar, inmillorable relació preu/impacte...

Espais contrastats: llum i foscor

Aquest és un projecte de SimbioSi. Es tracta d'una botiga de mobiliari d'autor. Vam delimitar nítidament dos espais enfrontats: Un de blanc i brillant per a treballar i transitar... i des d'on contemplar l'altre espai, fosc i escenogràfic, ple de peces esperant...

El bany: blanc i senzill, però amb detalls especials. La tovallola penjant directament d'un forat al mirall, les rajoles blanques combinant blanc mat i blanc brillant a l'atzar, i la il·luminació amb una tira de llums de festa major!

Oblidats!

Fent neteja d'arxius del meu ordinador m'han aparegut aquests "renders". Els havia oblidat totalment! Eren per a visualitzar un dels projectes que ja he comentat abans aquí.

Com és possible oblidar tantes hores de feina?

Els meus pagesos preferits...

Simbiosi ha fet algunes feines sorprenents. Ja fa anys vam fer la imatge d'una cooperativa de pagesos de Malgrat: "Progrés-Garbí", i de la seva marca comercial: "La Pilona".
Vam dissenyar etiquetes, caixes, safates, neveres, flow-packs, publicitat... tot el que calgués per a donar imatge pròpia als seus productes. Qualitat i proximitat. És un plaer treballar per a una economia tant real!

Tinc especial devoció per aquest rètol publicitari de la temporada de calçots. Probablement per la gran quantitat de fotografies que vaig fer abans no vaig aconseguir la llum adequada. Vaig passejar-me tot el dia amb una caixa de calçots al cotxe, provant diversos entorns amb diferents llums. De debó!

Aquesta era la petita agrobotiga que tenien a la cooperativa:

Els enciams i les escaroles que cultiven per a la "quarta gama" (o sigui: per a bosses d'amanides ja preparades) són enormes!