dimecres, 26 de febrer de 2014

Només color: Obra gràfica

L'interiorisme té un defecte: La majoria de decisions que es prenen en un projecte tenen un preu important. Segur que m'enteneu...
Potser per això de tant en tant em refugio en el grafisme o la producció artística: Puc jugar amb més llibertat, i l'impacte de les decisions és més abastable. És agradable que cada decisió no porti una xifra associada. Jo ho necessito! M'enteneu?

Colors relacionant-se, buscant cert equilibri...



Calia evocar el Maresme

Aquesta és la seu d'un setmanari comarcal: El "set30maresme". Es tractava d'un setmanari d'àmbit comarcal, i calia reflectir els colors de la comarca: Blaus i verds. Com tots els que hi vivim ja sabem, el nostre és un indret privilegiat, i jo no podia triar només un o dos colors... calien molts blaus i molts verds!




Un espai molt allargat. Seguint un eix longitudinal, una línia de llums suspeses en marquen tota la fondària. A una banda el blanc; a l'altre, els blaus i verds se succeixen.
Els colors i la llum són la geografia física. Les persones que hi treballen són la geografia humana.





dimarts, 18 de febrer de 2014

Ja que cal... que hi sigui del tot!

Colors neutres, sofàs de pell, un finestral... i un radiador! El veieu? A vegades els objectes més funcionals prenen la paraula.





dilluns, 17 de febrer de 2014

Color contingut + una pinzellada exclusiva

Sovint el caràcter d'un espai recau en un únic detall. En aquest cas en vinils adhesius de fotografies d'una amiga de la família. No sempre l'exclusivitat és cara!
Una impressió en vinil té tots els avantatges: Fàcil de colocar, fàcil de mantenir, fàcil de retirar, inmillorable relació preu/impacte...




diumenge, 16 de febrer de 2014

Espais contrastats: llum i foscor

Aquest és un projecte de SimbioSi. Es tracta d'una botiga de mobiliari d'autor. Vam delimitar nítidament dos espais enfrontats: Un de blanc i brillant per a treballar i transitar... i des d'on contemplar l'altre espai, fosc i escenogràfic, ple de peces esperant...






El bany: blanc i senzill, però amb detalls especials. La tovallola penjant directament d'un forat al mirall, les rajoles blanques combinant blanc mat i blanc brillant a l'atzar, i la il·luminació amb una tira de llums de festa major!


divendres, 14 de febrer de 2014

Oblidats!

Fent neteja d'arxius del meu ordinador m'han aparegut aquests "renders". Els havia oblidat totalment! Eren per a visualitzar un dels projectes que ja he comentat abans aquí.

Com és possible oblidar tantes hores de feina?


Els meus pagesos preferits...

Simbiosi ha fet algunes feines sorprenents. Ja fa anys vam fer la imatge d'una cooperativa de pagesos de Malgrat: "Progrés-Garbí", i de la seva marca comercial: "La Pilona".
Vam dissenyar etiquetes, caixes, safates, neveres, flow-packs, publicitat... tot el que calgués per a donar imatge pròpia als seus productes. Qualitat i proximitat. És un plaer treballar per a una economia tant real!



































Tinc especial devoció per aquest rètol publicitari de la temporada de calçots. Probablement per la gran quantitat de fotografies que vaig fer abans no vaig aconseguir la llum adequada. Vaig passejar-me tot el dia amb una caixa de calçots al cotxe, provant diversos entorns amb diferents llums. De debó!

































Aquesta era la petita agrobotiga que tenien a la cooperativa:






































Els enciams i les escaroles que cultiven per a la "quarta gama" (o sigui: per a bosses d'amanides ja preparades) són enormes!








dilluns, 10 de febrer de 2014

Un canvi radical... però aparent.

No us enganyo: Totes les fotografies són de la mateixa casa! Una reforma integral de SimbioSi (la Teresa i jo) amb l'arquitecte Marc Padrós. La pròpietària volia un canvi radical, però no calia tirar la casa a terra...







diumenge, 9 de febrer de 2014

Calia... deixar el que ja hi era.

Les escales gairebé sempre són boniques, especialment aquelles que llueixen la seva estructura. Aqui us n'ensenyo una d'un projecte on vaig treballar amb la Teresa i IM tècnics. Per a sustentar l'estructura de l'escala es va construïr aquesta paret de maó massis, molt més sòlida que la de totxana, i ja que hi era... perquè no deixar-la vista? Recordo el paleta explicant-nos una i altra vegada que calia enguixar-la, que no era "una paret bonica", que l'havia fet amb maons de construcció sense pensar que quedaria vista...
Li vam demanar que la netegés una mica i vam dissimular la marca del fotjat amb una franja de ciment lliscat. Precisament perque no era perfecta resultava tant expresiva, i contrastant amb la paret enguixada era el marc ideal per a una escala que també lluïa diferents materials.